Paisatge de muntanya i pràctiques pastorals / Frederic Fillat Estaqué
Fillat Estaqué, Frederic


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 11-29 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Expliquem els paisatges de muntanya utilitzant algunes pràctiques pastorals que encara segueixen vigents a diferents pobles i valls del Pirineu central aragonès. Els del tipus boscatge (bocage) francès, els resumim a la Vall de Gistau (comarca del Sobrarb i província d'Osca) considerant els prats actuals. Continuem amb les diferents organitzacions comunitàries de la Vall de Broto (a ponent de la Vall de Gistau i de la mateixa comarca) amb la particularitat de seguir pasturejant durant l'estiu els comunals pròxims del municipi de Gavarnie (de la vall francesa de Barèges). Complementàriament hi afegim a la Vall de Broto, les implicacions que suposen la declaració del parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut junt amb un conjunt d'altres figures complementàries de protecció (Red Natura 2000, MaB, Patrimoni Mundial de d'UNESCO i altres nominacions). Finalment, aportem unes discussions de com creiem que haurien de canviar algunes de les coincidències explicades entre explotació i conservació.

Un Paisaje no solo ganadero : el cultivo de cereales en los Pirineos / Carlos Fernández-Piñar
Fernández-Piñar, Carlos


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 31-48 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Els paisatges de muntanya solen ser considerats àrees naturals pràcticament verges. També es considera habitualment que la ramaderia és l'única activitat productiva posible en aquests entorns. Amb tot, són paisatges profundament modificats per l'acció humana des de molt antic, i les activitats agrícoles, especialment el cultiu de cereals, van jugar un paper fonamental en la conformació del paisatge que avui podem contemplar. Els cultius de cereal en aquests espais van haver d'afrontar importants dificultats causades, entre d'altres factors, per l'escassedat de sòl apte, l'altitud, el pendent o el clima. Per superar aquests impediments les societats pirinenques van desenvolupar complexos sistemes com els panares. Aquests sistemes van permetre cultivar cereals a la vegada que aseguraven pastures suficients per la cabana ramadera en els períodes intermedis entre la temporada d'hivern a la vall de l'Ebre y l'estival a la muntanya.

Conservació i imatge pública del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant el franquisme / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 49-76 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Aquest text té com a objectiu analitzar la relació entre la conservació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva imatge pública durant el període 1950-1976, tenint en compte el paper que hi va jugar la divulgació, i traient a la llum també les tensions existents entre aquestes qüestions i les circumstàncies socioeconòmiques de la població local del moment. Per a això s'han analitzat fonts de diversa índole i dirigides tant a un públic general com a un públic específic: legislació, obres que parlen del parc nacional, relats de viatges a aquesta zona del Pirineu català, textos sobre conservació de la natura i sobre parcs nacionals, premsa, publicacions periòdiques de diferents col·lectius, vídeos del NODO i documents d'arxiu del Centre de Documentació del parc. A partir de les fonts examinades, s'identifiquen diferents discursos i imaginaris sobre la natura i la seva conservació en diferents actors socials durant el franquisme.

El Pastoralisme en l'obra de Ramon Violant i Simorra / Ignasi Ros Fontana
Ros i Fontana, Ignasi


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 77-92 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

L'etnògraf Ramon Violant i Simorra entre els anys 30 i 50 del segle XX va documentar les formes de vida i de cultura del Pirineu, i especialment del Pallars i de la Ribagorça, amb una atenció especial al món dels pastors. En resultaren interessants obres escrites, com La vida pastoral al Pallars, i algunes encara inèdites avui, com l'Art dels pastors del Pirineu. Paral·le- lament a la recerca també creà una important col·lecció d'objectes i un museu, a Barcelona, avui desaparegut. Aquesta obra, l'escrita i els objectes pastorals que reuní, són encara avui un referent, perquè Violant es docu- mentava personalment, parlant amb els protagonistes (pastors, ramaders, etc) i anotant amb cura les seves paraules, gairebé sempre sobre el terreny. L'Ecomuseu de les valls d'Àneu i Garsineu edicions de Tremp fa més de 25 anys que treballen per recuperar i posar a l'abast l'obra de Violant i Simorra.

La Visió del pastoralisme en l'obra poètica d'Anton Navarro / Xavier Macià Costa, Núria Alturo Munné
Macià i Costa, Xavier


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 93-127 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Aquest article exposa la visió del pastoralisme en l'obra poètica de Mossèn Anton Navarro (Vilaller 1867 - Barcelona 1936). Mostrem un poeta que tracta la natura de manera singular, influït per les experiències de la seva infantesa ribagorçana, i que presenta el món pastoral d'una manera alhora descriptiva i idealitzada. Alhora, aportem la lectura musicada de quatre poemes de Navarro que tracten aspectes diversos de la vida pastoral al Pirineu. El treball ens serveix també per presentar la figura d'aquest poeta, una veu significativa del catalanisme literari del finals del XIX i principis del XX, però avui, encara, força desconegut. Finalment, aportem una llista de referències de bona part dels seus poemes publicats i de composicions musicals, cultes i populars, basades en la seva obra.